A butterfly on my face

Per les tardes vaig a veure les actuacions al carrer. Avui feia molta calor.

He demanat que em dibuixin una papallona. M'he estat molt, molt quieta per a que quedés molt, molt bé. I m'agrada molt.

Després ha començat a ploure i hem anat corrent al metro. He pogut veure l'Arc de Sant Martí sencer.

La primera nit de cap d'any

Un dia vàrem anar a casa de la iaia Conchi a sopar. Era la nit de cap d'any. Estava la mama, el papa, la Sonia, el Paco, la Lara, el Marc, la Conchi, el Francisco, el Pepe i la Elena. Semblava que alguna cosa passaria. I així va ser.

Primer vaig veure que els papes parlaven de deixar-me dormint mentre ells s'anirien durant un parell d'hores a fer una cervesa amb els amics. Vaig fer com que no m'havia enterat i vaig rumiar com podia evitar-ho.

Primer em vaig fer la dormida per a que no sospitessin. Quan quedaven 10 minuts per a les 12 de la nit em vaig despertar. Ho van intentar, però no van aconseguir que m'anés a dormir una altre vegada.

Després de prendre's el raïm van tornar a intentar que dormís, però vaig resistir una i altre vegada. Finalment vam anar a casa. La veritat, no ho vaig trobar tant divertit com em pensava.

Per demostrar que no m'havia agradat aquella festa, em vaig despertar un parell de vegades amb 39 de febre. A primera hora del matí em van portar a l'hospital. Això tampoc va ser divertit.

Vola ciclista

Tornant a Andavies ens va parar la Guardia Civil. El papa es pensava que donaria positiu, però li van fer bufar. Era la volta a Zamora. I ens van parar vint minuts per a esperar que la volta passes, i jo vaig animar al que anava primer i al que anava últim.

Casament Alex i Sandra

Avui he anat al meu segon casament. Aquesta vegada a Esplugues. Es casaven el Alex i la Sandra.


Els dos es van anar fa més d'un any a la Xina i han tornat per casar-se i es tornen a anar. Perquè viuen i treballen allà i potser tenen un fill allà que serà xinés però semblarà europeu perquè els seus pares son europeus però viuen a la Xina.

El casament era a Esplugues i vam anar en el cotxe amb la Nuria i el Joan i no volien arribar tard i vam arribar una hora i mitja abans que comencés i vàrem estar més d'una hora esperant i no hi havia ningú. És la primera vegada que el papa arriba amb tant de temps.

Durant la cerimònia la tieta de la Sandra va cantar una cosa en xinés i després el Ave Maria mentre el germà de la Sandra tocava el piano. Va ser molt emocionat perquè tothom va aplaudir i jo em vaig despertar plorant.

El sopar va ser molt divertit tot i que jo no em podia dormir. Era molt tard però la mama s'ho passava molt bé amb les gironines. La Eva se'n va a viure a Australia i ja no la tornarem a veure fins que fem un viatge a Australia.

A les dues de la matinada, quan la festa amb música forta començava, ens vam anar cap a casa i vaig dormir fins a les 10 de la matinada del dia següent.

4 mesos

Avui he anat al metge perquè ja tinc 4 mesos i m'han posat una injecció i he plorat.

Faig 62 centímetres d'alta i peso 5,5 kilograms.

Per estar a la mitjana d'altura i pes que ha fet la OMS hauria de fer 62 centímetres i pesar 6,4 kilograms. La mama tenia por que li diguessin que amb el pit m'estava quedant petita, però li han dit que em pot continuar donant només el pit fins els 6 mesos.

Link: Càlcul de percentils

cumple-meses (4)

Aquest cap de setmana he fet 4 mesos. Per celebrar-ho m'he banyat a la piscina per primera i segona vegada.

Dissabte vàrem anar a la torre de la meva tieta Fide i el Diumenge a la torre de la Eli. Les dos tenen piscina i em vaig banyar a les dues. Nua. Però amb un barret rosa.

A la torre de la meva tieta estàvem tots els cosins: la Lara, el Marc, l'altre Marc, la Soraya i els seus pares respectius. Després de dinar tothom es va ficar a la piscina dues hores, però la meva mare només hem va deixar estar 10 minuts. Era la primera vegada i em va agradar. Amb el barret rosa semblava una cutre, però com que encara no tinc consciència de mi mateixa, no em va importar.

A la torre de la Eli vam anar al dia següent. En el viatge la mama es va marejar i no va voler menjar res i tampoc es va voler prendre una biodramina. Després de fer la migdiada a l'ombra d'un arbre la mama em van tornar a posar el barret rosa i vaig tornar a estar a l'aigua 10 minuts amb la Laia, la Eli i el Dan.

No nedo gaire bé, només se moure els peus i no paro de riure quan el papa m'aixeca em deixa caure a l'aigua una i una altre vegada.

Potser abans de l'estiu la mama em deixarà banyar-me al mar si l'aigua no està molt freda.

La mia prima volta a Italia

La setmana passada vaig fer el meu primer viatge en avió. Vaig anar a Milano (Italia), al casament d'uns amics que es diuen Mara (com jo) i Lorenzo. Jo em dic Mara per culpa d'aquesta noia que es casava. Perquè es amiga de la meva mama i perquè li cau bé al meu papa.

Em vaig portar molt bé durant tot el viatge, i també al casament. Quan vam arribar a l'aeroport de Malpensa, la mama tenia por d'agafar el tren, però el papa no volia anar en autobús, jo tampoc volia anar en autobús.

A Milano vam dormir al pis dels nuvis, però ells no hi eren perquè no poden estar junts el dia que es casen.

Al dia seguen vam anar a l'església a les 11 del matí. Després els nuvis ens van deixar una FIAT Panda per a que poguéssim anar al lloc on farien la festa i tornar quant volguéssim. La festa va ser molt xula, perquè podies seure on volguessis i menjar el que volguessis.

Després de fer el dinar amb la família, quan ja es feia fosc, van arribar els amics per a fer la festa. Com que alguns eren músics no hi havia orquestra ni DJ, i eran ells els que tocaven. Es en aquest moment quan ens vam marxar.

I quan vam marxar va començar a ploure i a caure pedra. El papa no podia veure res i va haver de parar la Panda durant 10 minuts fora de la carretera. Després ens vam perdre i tots els italians ens pitaven i ens passaven, encara que la línia fos continua. Vam trigar 3 hores en fer 15 kilometres.

Al dia següent la mama em va portar a Duomo per a que em fes fotos i tingués un record del meu primer viatge fora d'Espanya.

El diumenge, quan estavem esperant al aeroport de Malpensa per tornar, va tornar a ploure com el dia d'abans, i vueling va cancellar el nostre viatge.
La gent estava enfadada, i el papa també perqué tenia que treballar i no s'havia enportat el portatil. Ens van portar a un hotel de 4 estrelles, on em vaig refredar perque tenien l'arie condicionat a tope.

Al dia següent ens van portar a l'aeroport i vam arribar a Barcelona a les 3 de la tarda. I aquí és quan vaig possar-me malalta per primera vegada.

Veure àlbum de Fotos